Back مادهفاتشاريا Arabic মধ্বাচাৰ্য Assamese Madhwa AST মধ্বাচার্য Bengali/Bangla Madhva Czech Madhva German Madhvacharya English Madhva Esperanto Madhwa Spanish Madhvacharya Basque

Madhwa

Infotaula de personaMadhwa
Biografia
Naixement1238 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Pajaka Modifica el valor a Wikidata
Mort1317 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Dades personals
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, poeta Modifica el valor a Wikidata

Madhwa (Udipi, Karnataka, 1198-1277 o 1238-1317), també anomenat Anandatirtha o Purnaprajna, va ser un filòsof i anacoreta hindú que pertangué al vedanta, un dels sis sistemes ortodoxos de l'hinduisme. Dins del vedanta, era un exponent de l'escola del dvaita (dualisme).[1][2] Madhwa sostenia que el simple fet que les coses siguin transitòries i canviants no significa que no siguin reals. També insistia en el fet que el coneixement és relatiu, no absolut. Madhwa va escriure 37 obres en sànscrit, principalment comentaris sobre escrits sagrats hindús i tractats sobre el seu propi sistema teològic i filosofia.[3][4] Va ser un crític dels ensenyaments Advaita Vedanta d'Adi Xankara i del Vishishtadvaita Vedanta de Ramanuja. Madhwa va anomenar la seva filosofia Tattvavāda que significa "arguments des d'un punt de vista realista".[5]

Madhwa va néixer a la costa oest de l'estat de Karnataka a l'Índia del segle xiii.[6] Quan era adolescent, es va convertir en un Sanyasi (monjo) unint-se al guru Brahma-sampradaya Achyutapreksha, de l'orde Ekadandi.[7][8] Madhwa va estudiar els clàssics de la filosofia hindú, i va escriure comentaris sobre les Upanishads principals, el Bhagavad Gita i els Brahma Sutras (Prasthanatrayi),[7] i se li atribueixen trenta-set obres en sànscrit.[9] El seu estil d'escriptura era d'una brevetat extrema i una expressió condensada. La seva obra més gran es considera l'Anuvyakhyana, un suplement filosòfic del seu bhasya sobre els Brahma Sutras compost amb una estructura poètica.[6] En algunes de les seves obres, es va proclamar un avatar de Vayu, el fill del déu Vixnu.[10][11]

Madhwa va ser un crític de l'Advaita Vedanta d'Adi Xankara i dels ensenyaments Vixixtadvaita Vedanta de Ramanuja.[5][6] Va viatjar a l'Índia diverses vegades, visitant llocs com Badrinath, Bengala, Varanasi, Dwaraka, Goa i Kanyakumari, participant en debats filosòfics i visitant centres d'aprenentatge hindús.[9] Madhwa va establir el Krishna Mutt a Udupi amb un murti assegurat de Dwarka Gujarat l'any 1285.[6]

Els ensenyaments de Madhwa es basen en la premissa que hi ha una diferència fonamental entre Atman (ànima individual, jo) i el Braman (la realitat última, Déu Vixnu), es tracta de dues realitats diferents i immutables, amb l'ànima individual depenent de Braman, mai idèntica.[5] Els ensenyaments teistes del dualisme de la seva escola no estaven d'acord amb els ensenyaments monistes[12] de les altres dues escoles més influents del Vedanta basades en el no-dualisme d'Advaita i el no-dualisme qualificat de Vixixtadvaita.[5][13] L'alliberament, va afirmar Madhwa, només es pot aconseguir mitjançant la gràcia de Déu.[5][14] L'escola Dvaita fundada per Madhwa va influir en el Vixnuisme, el moviment Bhakti a l'Índia medieval, i ha estat una de les tres filosofies vedanta influents, juntament amb Advaita Vedanta i Vixixtadvaita Vedanta.[6][15][16] La influència històrica de Madhwa en l'hinduisme, l'estat Kulandran i Kraemer: «ha estat saludable, però no extensa».[11]

  1. ↑ «Madhva» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2021].
  2. ↑ «Indian philosophy - Madhva» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2021].
  3. ↑ «Madhva | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2021].
  4. ↑ «Madhva | Hindu philosopher» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Stoker, 2011.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Sharma, 1962, p. xv-xvii.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sharma, 1962, p. xv.
  8. ↑ Sheridan, 1991, p. 117.
  9. ↑ 9,0 9,1 Sharma, 1962, p. xv-xvi.
  10. ↑ Sarma, 2000, p. 20 amb peus de pàgina 3 i 4.
  11. ↑ 11,0 11,1 Sabapathy Kulandran and Hendrik Kraemer (2004), Grace in Christianity and Hinduism, James Clarke, ISBN 978-0227172360, pagines 177-179
  12. ↑ Sharma, 1962, p. 36-37.
  13. ↑ Bryant, 2007, p. 315, 358-361.
  14. ↑ James Lochtefeld (2002), Madhva, The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 1: A–M, Rosen Publishing. ISBN 978-0823931798, page 396
  15. ↑ Bryant, 2007, p. 12-13, 359-361.
  16. ↑ Stafford Betty (2010), Dvaita, Advaita, and Viśiṣṭādvaita: Contrasting Views of Mokṣa, Asian Philosophy: An International Journal of the Philosophical Traditions of the East, Volume 20, Issue 2, pages 215-224

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search